El Chow Chow és una raça originària de Mongòlia o Sibèria, va arribar a Xina i aquí es va convertir en un gos guardià dels temples. És un gos de caça i fins a és considerat un menjar a Xina - pràctica que es va prohibir fins a 1915 -; també era pastor de ramats i tirava trineus: solia ser molt benvolgut pels emperadors xinesos. La seva imatge es coneix en escultures i en terrisseria xinesa. És conegut des de fa 2000 anys i fins a dos-cents anys després es va fer popular anés d'aquest país. Per a finalitats del segle XIX, es va convertir en un gos de luxe i companyia. El Chow Chow és un gos independent, sembla la creua d'un lleó amb un ós de peluix. Destaca per la seva seguretat.

Una de les figures més eminents dins de la cria del Chow Chow i fundador del club americà de la raça, el doctor Samuel Darper, assegura que procedeix del Cercle Polar Àrtic, d'on va emigrar fins a Mongòlia, Sibèria oriental i Xina quatre mil anys abans de la nostra era. Un altre important autor, Eduard C. Astisen, assegura que la primera figura de Chow Chow està en la tomba de Kheops, que data de tres mil anys abans de Crist.

Donat el poc interès que els historiadors han mostrat per la cultura mongola, la història del Chow Chow també ha quedat oculta. Se sap que dues tribus, els jung i els tu, posseïen un tipus de gos amb la llengua blava que manejaven amb arneses i que utilitzaven per a la lluita contra óssos i tigres. Altres referències demostren que membres de la classe alta els tenien com a animals de companyia o que eren utilitzats com a aliment humà a Xina, encara que en aquest cas solien ser creus amb altres races i només durant un brevíssim període de temps i exclusivament en moments d'autèntica escassetat durant el segle XIX.

S'ha pogut comprovar que els primers pedigrís de la història van ser d'aquesta raça, documents van ser trobats pel doctor Abshagen en un monestir llepi, durant l'ocupació japonesa del nord de Xina en la II Guerra Mundial. En ells es constatava l'art de criar «Chow blaus de Mongòlia», durant set-cents anys, és a dir, des del segle XIII.

Hi ha documents que demostren l'existència d'un exèrcit de deu mil soldats recolzats per cinc mil
gossos Chow, a la província de Yunan, que daten de vuit-cents anys abans de nostra era, quan rebien el nom de gos dels Tàrtars. Com és de suposar, aquests gossos que apareixen representats en els diferents documents i al llarg de la història no eren com els actuals, aquests són més camusos, compactes i d'ossada més gruixuda. Tal circumstància s'havia del fet que en aquella època eren criats com a gossos de treball, per a tir, guarda, pasturatge, caça..., la qual
cosa produïa un tipus de gos més rústic i àgil.

Un dels primers gossos que va arribar a Europa va ser exhibit en el zoològic de Londres com a animal exòtic, on ho van catalogar com a «gos salvatge de Xina»; corria l'any 1820. En 1865 va ser regalat un exemplar d'aquesta raça a la reina Victoria d'Anglaterra, va anar llavors quan es va descobrir que sociabilitzant-lo des de petit aquest tipus de gos era molt dòcil.